El passat mes vaig assistir al curs d’estiu “catalanisme polític” de la URV a Reus, deixant de banda les grans intervencions i les que no tenien res a veure amb el tema; però, que igual ens les van colar, m’hagués agradat presenciar un duel entre titans: Miquel Caminal de la UB i Ferran Requejo de la UPF. Tots dos van assistir, però m’hagués agradat un debat teòric entre ells.
El Sr. Caminal començà la intervenció expressant una frase de Torras i Bages: “ El futur serà federalista o no serà” i creu que des de sempre el catalanisme s’ha sentit incòmode amb el federalisme i la persona de Pi i Margall. També criticà la figura de Rovira i Virgili per què, segons, ell: “No concilià el federalisme i el nacionalisme; tot i que en la pràctica potser si ho aconseguí posant el federalisme sota el nacionalisme”.
D’altra banda exposà els moments històrics en què el federalisme retornava.
El primer seria en els seus orígens, vinculat a Pi i Margall en la I República Espanyola, esmenta l’origen del poder, que la voluntat política en la federació està per damunt de la identitat, que el reconeixement de la pluralitat no és contrari a la unió és un pacte entre iguals i finalment, exclama que fracassà per la pujada del nacionalisme.
L’altra és quan hi ha una voluntat del poble de reconèixer-se, d’esquerres i federalista.
La tercera, quan els partits de Catalunya es preocupen i generen debat entre el marxisme i la qüestió nacional. Jordi Solé Tura, parla d’un “federalisme existent” abocant que els estats nacionals poden estar-hi en una federació, si aquesta reconeix la diversitat nacional; en canvi Isidre Molas creu en el “federalisme transformador”, no vol comparar regions en nacions i pretén a més a més integrar actors com la ciutadania, la voluntat, la fraternitat; fa o no fa, l’últim inspirat per la teoria de Pi i Margall, a l’igual que el ponent Caminal.
I l’últim ja, creu que el federalisme actual està marcat pel 1989 amb l’onada d’estats que s’aboquen en l’autodeterminació, en la Unió Europea i en la necessitat d’un mini govern mundial i en la globalització.
El catedràtic creu que per fer aquest projecte una realitat, cal partir que estem a l’Estat Espanyol i estem sota una Constitució, llavors a partir d’aquí hauríem de portar a terme una reforma federal, on sigui garantia la igualtat entre els espanyols i aquí entren també, les diferents llengües. Per tant, un “federalisme lingüístic i cultural” que sorgiria a partir d’un pacte entre nacionalistes per uniformar la llengua a cada lloc, a posteriori, un “federalisme institucional”, que donaria sortida als drets nacionals dels pobles.
Publicat per aitorperezicodorniu 
Publicat per aitorperezicodorniu 
